Sr.
Bauzá, president: sap que la gramàtica del llenguatge dels nostres
padrins és la mateixa i única, tan a Mallorca com a Catalunya?
Per
Agustí Serra Soler.
Sr.
Bauzá, President de les Mallorques, com deien els nostres padrins de
temps enrera,
M’horroritzà i m'ofengué, com a professor jubilat de les dues
llengües de casa nostra i la de la mare, el llatí, i de la padrina,
el grec, quan dins l’aula acadèmica dels nostres mestres de la
llei “feta i dita” (no raonada i promulgada), dins l’aula,
endomassada i vellutada, la sala magna del Parlament, vostè, com
director-preceptor, assegut en càtedra infal·lible, amb veu tan
arbitrària com alta (jo ho vaig sentir, fins i tot, des de ca
nostra) digué aquest capritx volàtil de superior en assemblea:
“Nosaltres volem que en les escoles s’ensenyi el mallorquí, el
mateix que parlaren els nostres padrins…, i no volem el català”.
Me sap greu per vostè i, més encara per la meva, per la nostra
llengua, que ens ve dels nostres padrins, la poca ciència que vostè
mostra tenir, i l’inexistent aprovat de la gramàtica mallorquina,
sobre el seu origen en les normes d’ortografia, morfologia i
sintaxi, fent veure a les clares que res no en sap de l’ extens
estudi de la nostra llengua vernàcula entre els lletrats
mallorquins, valencians i catalans, llumeneres en l’amor de pàtria,
per assegurar-se en la unitat de la llengua i la cohesió de les
comunitats que parlam el mateix idioma, sense haver de rompre la
fidelitat als nostres padrins. La nostra llengua té mil belles
fesomies, com són els dialectes de cada poble i regió: “dialecte
n’és cada una de les modelitats amb que nosaltres els mallorquins
ens comunicam amb el nostre llenguatge, cap dificultat tenim de
comprensió, encara que tots -just en la manera de dir les paraules i
el so amb què les deim- ens dóna consciència de les diferències
que tenim, dins Mallorca mateix.
Me sap greu que el nostre President Bauzá fiqui la pota dins el fang
de la ignorància lingüística, i, remogui, per dies indefinits, una
vaga que farà història, i que, a causa seva, no dels professors, en
pagaran les conseqüències els nostres fills i tots els estudiants.
Se veu clar que ell estima sols per interès tres llengües a la
vegada. En ell se veu d’una hora enfora que la llengua mallorquina
no és la seva amant preferida. Essent el mallorquí la llengua a la
que prometé fidelitat en servir-la, en té d’altres que li piquen
més i, per lluir-se i tenir bo en les altrures de més enllà de la
roqueta, o perquè li donen més doblers les hi dóna preferencia
tancant el català de Mallorca en llista d’espera.
Ha de saber i s’ho ha de ficar dins el cap, que les llengües són
organismes vius, que tenen, seguit seguit, mancances de direcció i
necessitat de creixement ja que en el seu redol voletegen cada dia
més vocables que res no tenen a veure amb nosaltres. La llengua
parlada i escrita camina a través d’una gentada que parla de la
seva manera i de mala manera. Les Illes Balears caminen, costat per
costat, amb altres llengües forànies vingudes de l’altre cap de
món, i sols amb la unió d’una ensenyança unificada, forta,
segura, plena, científica, ensenyada per mestres enamorats de les
nostres arrels i dels nostres padrins i de la nostra història; no
polititzada, dependent de les ignoràncies de governats absoluts, que
fan de les seves. Se pot defugir de la seva mort i de la seva
deformació que la fa despreciable i lletja més que el pecat que
cometen els que maten la vida dels pobles.
El pas del temps fa perdre moltes paraules i transforma l'ortografia
i sintaxi de la llengua mare a la vegada que la societat es
transforma també, tants com som que la parlam, tots en distins
coneixement del llenguatge. Aquest greu perill sols se pot solucionar
dins les escoles a mans de bons mestres. Amb la parla constant i
multitudinària se destinyen els sentits d’allò que les paraules
signifiquen, i d’ells se perd la validesa, el nervi, la
contundència.
La llengua, com un ciri, que mentre té cera fa llum, però el ble
torç el coll i s’apaga i mor quan ningú no li afegeix cera. N’hi
ha a milions de llengües mortes ofegades per altres llengües,
idiomes dominadors imposats pels governats; primer embordeixen la
parla que ens ensenyen els nostres padrins i parlen els nostres
pares, després la desmereixen, més tard l’arraconen i acaben
enterrant-la.
El manteniment i la salut de la llengua del català de Mallorca és
tasca dels mestres i professors que la saben i l’estimen. Amb ells
confiam, amb ells ens unim en aquests moments en què el poder que
sols replega doblers i desconcert, crisi i desparació, repugnàcia i
corrupció, mentides i promeses falses, ha entrat dins les nostres
escoles i us ha dit: “Aquí teniu tres llengües, amb totes elles,
bé o malament, heu de fer les clases, volem uns nins savis a la
nostra manera, perquè són ells que més tard ens han d’obeir.”
Sr. Bauçà, President de les Mallorques, deixi tranquils els
mestres, que d’allò que vosté ens dóna lliçons ells en saben
més que vostè. Vostè està preparat per administrar una
apotecaria, no una escola, ni un institut, ni una universitat. Les
Balears, filles dels foners, amb les seves petites pedres, fins i tot
els romans venceren. No serà vostè qui les venci amb una
llei que els fa alçar els punys, cosa que mai no ha fet en temps de
pau contra els seus dirigents. Amolli l’orgull i faci el que toca
fer als docents.
Agustí Serra Soler
Professor
jubilat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada