Salta al contingut principal

Qui te doblers vola i qui no en té rodola: desigualtat creixent. Redistribució = 0.

El pa del món basta per tothom i malgrat això la fam empeny a mig món. Però els farts no coneixen els dejuns. La desigualtat creix més a Espanya que a qualsevol país d’Europa i el FMI diu que està “en màxims històrics”. Segons Caritas 3 milions de persones a Espanya viuen amb 307 euros al mes i a Mallorca una de cada 4 es troba en situació de pobresa. Per altra banda, oh misteri!, el Credit Suisse diu que el 2012 va augmentar en 47.000 el número de milionaris d’Espanya (el 2013 ja són 402.000) i mentrestant tenim sis milions d’aturats i el terme mitjà del poder adquisitiu dels treballadors en un any ha davallat un 5%. Al President del Banc d’Espanya el sou interprofessional de 645 Euros li sembla alt, però el sou mitjà del personal del Banc en guanya 6.700 al mes (deu vegades més; el president de Telefónica 266 més; Florentino Pérez 157 vegades més i estira que ve peix). Per més inri, la banca a setembre del 2013 ha guanyat més de 7.000 milions. Idò, que vos pensàveu! Això és un món ben repartit. Hi ha gent que sap aprofitar les caigudes dels altres i fa hora per llego. El cert és que les diferències salarials d’escàndol existeixen perquè els sous baixos possibiliten els alts. Així creix un avenc entre l’extrema pobresa i l’extrema riquesa; creix la desigualtat enviant a filar estopa a l’equitat i l’estat de benestar. Ja se sap, mal d’altres rialles són. I si pegam a ca nostra, deu reals del mateix: “la fortuna acumulada pels nostres hotelers (Fluxà, Escarrer, Barceló, Riu i Matutes) equival al salaris rebuts per ¡tots! els treballadors de Balears en una any” (M. Vallés) i encara que hem tengut un any record de turistes, aquests hotelers han disminuït personal i han pagat sous més baixos. Així ret, eh?. Al Papa, aquest pic la raó li vesa quan diu que “hem de dir no a una economia de l’exclusió i la iniquitat; “aquesta economia mata”; és “la tirania invisible del capitalisme”.
Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...