Passa al contingut principal

Qui te doblers vola i qui no en té rodola: desigualtat creixent. Redistribució = 0.

El pa del món basta per tothom i malgrat això la fam empeny a mig món. Però els farts no coneixen els dejuns. La desigualtat creix més a Espanya que a qualsevol país d’Europa i el FMI diu que està “en màxims històrics”. Segons Caritas 3 milions de persones a Espanya viuen amb 307 euros al mes i a Mallorca una de cada 4 es troba en situació de pobresa. Per altra banda, oh misteri!, el Credit Suisse diu que el 2012 va augmentar en 47.000 el número de milionaris d’Espanya (el 2013 ja són 402.000) i mentrestant tenim sis milions d’aturats i el terme mitjà del poder adquisitiu dels treballadors en un any ha davallat un 5%. Al President del Banc d’Espanya el sou interprofessional de 645 Euros li sembla alt, però el sou mitjà del personal del Banc en guanya 6.700 al mes (deu vegades més; el president de Telefónica 266 més; Florentino Pérez 157 vegades més i estira que ve peix). Per més inri, la banca a setembre del 2013 ha guanyat més de 7.000 milions. Idò, que vos pensàveu! Això és un món ben repartit. Hi ha gent que sap aprofitar les caigudes dels altres i fa hora per llego. El cert és que les diferències salarials d’escàndol existeixen perquè els sous baixos possibiliten els alts. Així creix un avenc entre l’extrema pobresa i l’extrema riquesa; creix la desigualtat enviant a filar estopa a l’equitat i l’estat de benestar. Ja se sap, mal d’altres rialles són. I si pegam a ca nostra, deu reals del mateix: “la fortuna acumulada pels nostres hotelers (Fluxà, Escarrer, Barceló, Riu i Matutes) equival al salaris rebuts per ¡tots! els treballadors de Balears en una any” (M. Vallés) i encara que hem tengut un any record de turistes, aquests hotelers han disminuït personal i han pagat sous més baixos. Així ret, eh?. Al Papa, aquest pic la raó li vesa quan diu que “hem de dir no a una economia de l’exclusió i la iniquitat; “aquesta economia mata”; és “la tirania invisible del capitalisme”.
Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall