Salta al contingut principal

Prepotència i autoritarisme del PP, per damunt de la pedagogia


Des que va començar el Govern de Bauzà ja mostrà la filassa del seu tarannà superb per haver obtingut la majoria absoluta electoral amb un menyspreu absolut dels discrepants, dels acords consensuats abans d’ell, de les institucions encarregades d’ajudar al bon govern (Universitat, Consell Consultiu, TSJB, etc.). Ara acaba de mostrar una caparrudesa i arrogància extremes davant la mobilització més gran de la història a les Illes contra el antipedagògic i funest TIL. Cent mil persones no li basten per fer-lo repensar; la immensa majoria dels entesos en educació (pedagogs, mestres, catedràtics) no són escoltats; sols uns quants polítics monolingües i càrrecs a sou defensen un trilingüisme malgirbat . La gran majoria de pares recolzen els mestres en vaga, perquè saben que Bauzà i el seu escabotell estan jugant amb l’educació dels seus fills, mentre ell, de manera vil i perversa, intenta enfrontar els pares contra els professors i crida a l’ordre als seus batles i regidors, molts d’ells empegueïts, calen es cap i s’abstenen en les votacions, llevat d’uns quants que valents i amb seny miren pel bé del poble. Bauzá tracta d’independentistes, catalanistes i altres herbes per desqualificar als que creuen que tal com es vol aplicar el TIL és un desbarat pedagògic que fomentarà el fracàs escolar. Els catalanistes i independentistes podrien ballar damunt un peu si tenguessin els recolzament de tanta gent que es manifestà. Sí, Sr. Bauzá, la vaga és política, clar que sí, i va contra la seva política educativa. Copiau tots els vicis de Madrid, negant el fets, apel·lant a majories silencioses, usant la majoria absoluta per imposar-se per damunt dels arguments i la raó, mentint cínicament, creant confrontacions ridícules entre els parlants del català... Quan tot això succeeix i es creu que la majoria, sols de votants, dona un poder il·limitat per fer el que es vulgui, la democràcia està ferida de mort. Un repte, Sr. Bauzá: ¿ éscapaç de anomenar un sol pedagog, que no estigui a sou, que avali la manera com es vol aplicar el TIL?
Mariano MoraguesRibas de Pina
DNI: 41331435-k


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...