Salta al contingut principal

Prepotència i autoritarisme del PP, per damunt de la pedagogia

Escrita per

Des que va començar el Govern de Bauzà ja mostrà la filassa del seu tarannà superb per haver obtingut la majoria absoluta electoral amb un menyspreu absolut dels discrepants, dels acords consensuats abans d’ell, de les institucions encarregades d’ajudar al bon govern (Universitat, Consell Consultiu, TSJB, etc.). Ara acaba de mostrar una caparrudesa i arrogància extremes davant la mobilització més gran de la història a les Illes contra el antipedagògic i funest TIL. Cent mil persones no li basten per fer-lo repensar; la immensa majoria dels entesos en educació (pedagogs, mestres, catedràtics) no són escoltats; sols uns quants polítics monolingües i càrrecs a sou defensen un trilingüisme malgirbat . La gran majoria de pares recolzen els mestres en vaga, perquè saben que Bauzà i el seu escabotell estan jugant amb l’educació dels seus fills, mentre ell, de manera vil i perversa, intenta enfrontar els pares contra els professors i crida a l’ordre als seus batles i regidors, molts d’ells empegueïts, calen es cap i s’abstenen en les votacions, llevat d’uns quants que valents i amb seny miren pel bé del poble. Bauzá tracta d’independentistes, catalanistes i altres herbes per desqualificar als que creuen que tal com es vol aplicar el TIL és un desbarat pedagògic que fomentarà el fracàs escolar. Els catalanistes i independentistes podrien ballar damunt un peu si tenguessin els recolzament de tanta gent que es manifestà. Sí, Sr. Bauzá, la vaga és política, clar que sí, i va contra la seva política educativa. Copiau tots els vicis de Madrid, negant el fets, apel·lant a majories silencioses, usant la majoria absoluta per imposar-se per damunt dels arguments i la raó, mentint cínicament, creant confrontacions ridícules entre els parlants del català... Quan tot això succeeix i es creu que la majoria, sols de votants, dona un poder il·limitat per fer el que es vulgui, la democràcia està ferida de mort. Un repte, Sr. Bauzá: ¿ éscapaç de anomenar un sol pedagog, que no estigui a sou, que avali la manera com es vol aplicar el TIL?
Mariano MoraguesRibas de Pina
DNI: 41331435-k


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Escrita per
Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...
7 comentaris
Més informació

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Escrita per
Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

Escrita per
      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...
1 comentari
Més informació