Passa al contingut principal

El naixement dels estats-nació i democràcia

Les democràcies actuals funcionen a partir d’estats nascuts en territoris de forma sovint no democràtica (guerres, conquestes, matrimonis reials...); sí, la majoria d’estats d’avui han tengut un naixement no democràtic i després la classe més poderosa o una majoria “nacional” concreta s’ha imposat damunt diferents pobles o nacionalitats que cohabitaven un territori, construint un Estat-nació hegemònic que crea una constitució feta al seu gust i mida, centralitza el govern, imposa una llengua, vol crear una identitat col·lectiva única, maneja l’economía... i en el cas espanyol imposa una monarquia hereditària. Aquest estat-nació no reconeix prou les diferents nacionalitats amb la seva pròpia identitat, cultura, llengua, autogovern... En Franco ho digué sense mastegar fesols: “El caràcter de cada región serà respetado, però sin perjuicio para la unidad espanyola, que la queremos absoluta, con una sola llengua, la espanyola y una sola personalidad, la espanyola”.
Sobre tot a partir de la Revolució Francesa, que proclama que tots els homes naixen iguals i lliures, ni les persones, ni els pobles volen ser sotmesos per cap tipus de dominació. Les repúbliques acaben reivindicant la participació de tots el ciutadans en el maneig del poder, de la res (cosa) pública, com un dret de la persona i del col·lectiu d’una comunitat nacional. No hi ha ciutadans lliures, si no ho són també les comunitats que conformen i s’autogovernen. No és el mateix estat que nació i totes les nacions tenen el mateix valor i dignitat; no n’hi ha unes més importants i vàlides que les altres. Qualsevol estat ha d’assumir el pluralisme nacional que pugui existir dins el seu àmbit. Un estat plurinacional sols pot subsistir si hi ha un pacte voluntari de convivència entre les nacions que el conformen, que no signifiqui que un domina l’altre, sinó que hi ha un reconeixement respectuós de la diversitat. Si aquest pacte voluntari es romp, encara que sigui sols per una de les parts, cada part haurà de decidir com s’autodetermina, s’organitza i s’autogoverna, mitjançant una decisió lliure i sobirana de la majoria dels ciutadans de la nació poble. Com quan es romp un pacte matrimonial: basta que una de les dues parts no vulgui perllongar la convivència, perquè s’acabi el matrimoni. Així ha succeït amb els estats, l’any 1945 n’hi havia 51 estats i avui n’hi ha 193 reconeguts per l’ONU.
El dret a l’autodeterminació és essencial per la persona i pels pobles, i no s’ha de veure sols com un camí cap a un estat propi i independent, sinó com una via de democratització, d’una participació més pròxima dels ciutadans i més respectuosa de les diferències; o sigui, un ordre social i polític més adequat i més just. Decidir sobre el que afecta directament als subjectes individuals o col·lectius és autodeterminar-se i cap hegemonia externa pot impedir legítimament que una col·lectivitat nacional, poble, ajuntament o agrupació, celebri referèndums o consultes a la seva gent per prendre les decisions que trobi pertinents. La participació directe en les decisions del poder és la expressió democràtica por excel·lència. Davant aquest fet no es poden esgrimir marcs legals forans contra la voluntat d’un poble expressada democràticament.
Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an