Passa al contingut principal

Pares, heu d'agrair als professors en vaga


Pares heu d’agrair els professors defensen els vostres fills alumnes,
posant-hi els seus duros.
Davant una mesura absurda política i antipedagògica, com es la forma com es vol aplicar el TIL, els professors han emprès la mesura extrema de la vaga indefinida. Que és sobre tot una mostra de vocació, de compromís educatiu, de defensa dels alumnes, de seny pedagògic i de dignitat. Tot això està avalat pel que suposa perdre més o manco 100 euros diaris. Tot un exemple d’una coherència molt costosa per cada família dels professors. Mereixen avui l’agraïment i el recolzament del pares, perquè defensen els seus fills d’un desbarat pedagògic que faria recular els aprenentatges.
Vius que no ens venguin gat per llebre: El Govern si el que volgués fos que els alumnes aprenguessin anglès el que faria seria una cosa tan elemental i experimentada a mig món, com és ara un pla progressiu començant des dels més petits amb professors qualificats i no aquest desgavell que no està avalat per cap pedagog del món. El que vol el Govern és enfonsar el català, que ja ha demostrat per pa i per sal que és la seva vertadera obsessió. La majoria de professors són pares de família i volen que els seus fills aprenguin anglès, però saben com s’han de fer les coses en educació que és el seu camp i si rebutgen el TIL no és per caprici, ni per emprenyar a ningú, és per evitar perjudicar als al·lots amb una malgirbada manera de manejar l’aprenentatge d’una llengua. No cregueu els números que presentarà el Govern, tothom sap que sempre enganyen, si sols hi hagués un 30% de professors en vaga seria absolutament significatiu, perquè molts no poden fer vaga, malgrat hi estiguin d’acord, perquè si juguen el pa dels seus fills. No hi ha cap professor que es prengui la vaga com unes vacances, que sortirien ben cares i stressants; anar a la vaga és un dolorós i desagradable sacrifici altruista.
Pares i mares agraïu el compromís dels professors, que amb la vaga també estan educant amb l’exemple als vostres fills, als quals defensen, posant-n’hi dels seus. Si voleu ajudar als professors podeu aportar el que vulgueu al Nº de compte 2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya (Caixa de Resistència de l’Assamblea de Docents a nom de l’Obra Cultural Balear).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall