Passa al contingut principal

Als nostres joves, segona part


Si pens és perquè visc.
ALS NOSTRES JOVES. (SEGONA PART)
Per Agustí Serra Soler.
Avui, jovenetes i jovenets, fa quinze dies, aquí mateix, us vaig prometre continuar dient-vos el meu parer sobre els temps que us ha tocat viure la vostra joventut, Això és el que jo pens:
La vostra época, al meu veure, per a vosaltres no és fácil; pot ser, fins i tot, més complicada que la que nosaltres tenguèrem.. No parl de les persones amb nom i llinatges, sí de la manera col’lectiva d’ implicar-se la gent dins la societat; pens que el comportament popular no és tan noble, ni senzill com antigament, i més se veu a les nostres illes, on per naturalesa som simples, familiars, nets.
Ara, amb molt més mitjans de comunicació, amb molts més coneixements científics, amb moltes més comoditats, amb moltes més tècniques per combatre les malalties i més medis per allargar-nos la vida, i, concretament per a vosaltres els joves, amb molts més llocs per divertir-vos, circunstàncies més al vostre gust, manuals portàtils sempre presents en vostres mans, (“internet”, mòvils, facebook); tentats i agravats per incentius (licors i drogues…), enclotats en un món, avui, que dóna voltes, i més voltes, sense assessiar-vos la vostra fam d’evagació, i us regala nits amb llum artificial que duren fins que el sol surt, posant-vos bojos amb licors de tota classe, amb estupefactes que vos mutilen el coneixement, amb narcòtics que vos condueixen a la tomba i vos maten la part més noble de la persona i esmicolen la vostra familia.
Avui ho volem tot…, però, també, som esclaus de tot, ja que ho enverinam tot en contra de les persones i de la societat.
Mai l’home s’havia sentit tan orgullós com se sent en el nostre temps; li pareix que la vida ha començat amb ell, i que els nostres avantpassats eren uns curts de vista i caps quadrats. Avui l’home se sent un “super-home”, li sembla que el cel, la terra, la mar i “l’home mateix” està dins les seves mans, quan la il’lustració cultural d’avui és incapaç de remediar que vosaltres, els joves, no trobeu treball, ni us pogueu casar quan voleu, ni tenir els fills que us demana l’amor, i per falta de guany hagiu de ser alimentat amb la “pensió” del vostres padrins, ja que els vostres pares també están a l’atur; i acabeu la carrera i us trobeu amb totes les portes tancades; i envieu “curriculum’s vitae” a les empreses i aquests s’acaramullin uns damunt els altres sobre la taula del despatx de l’empresari qui té el negoci que no s’aguanta dret per tants de deutes que l’ofeguen.
Però, per a mi, no és aquest l’únic problema i el que més crisi ens dóna.
Jo no parl de les quantitats de doblers que tenim dins el calaix. Avui vivim, de cop, vivències que toca experimentar-les a través de les etapes graduades de la vida. A mi me fa por que la quantitat de tants avantages no ens pugui donar la qualitat d’una vida tranquil’la, humana, de nin quan ets nin, de jove quan ets jove, de reflexió i prudència quan ja ets una persona madura. Les possibilitats són fabulosament immillorables, però, també, és ben cert que ens falta molt per arribar a tenir una vida calmada i assossegada, la que, dins la pobresa tenien els nostres padrins.
Les escoles de la nostra infància ens ensenyaven per entrar en més o manco bon peu dins una societat concreta, dins unes circunstàncies pròpies, les mateixes que el poble vivía. Èrem ensenyats i educats a la vegada. Ara, com a professor que ho he estat tota vida, no puc dir que les escoles no ensenyin els nins, i a la vegada més, els nins i joves que volen estudiar, emperò, allò que pos en dubte és que se’ls eduqui plenament per entrar amb peu segur i cap clar dins la nova vida que despista grans i petits, i ser incapaços de no embrutar-se dins tant de fang com trobaran pel camí. En tantíssimes converses dialogades amb joves, estudiants d’instituts i universitats d’aquí i de molt més enllà de la Roqueta, he pogut veure, des de tots els angles, els seus dubtes econòmics i professionals i les barreres i voltes que han de donar per arribar a la cadira per despatxar la seva professionalitat. Quina pena veure professionals, que han suat sang en els seus estudis, arraconats sense feina, ni esperances de tenir-ne.
Joves un diré més.
L’home, en sí, és el ser més poderós per fer el bé, però, si vol, és el pitjor de tots els sers per fer el mal.
Joves, aixecau el cap i obriu els ulls, cultivau la intel’ligència I el seny. La vostre época, envoltada d’un moviment de revolució i de corrupción, manca d’honradesa i amistat sincera, plena d’aparences i mendides, us demana heroisme.
Avui més que mai necessitau ser savis, honrats, amics entre vosaltres i previnguts. Siguin les vostres dificultats en la vida, roques per superar-les i que us facin més valents.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...