Passa al contingut principal

En el meu natalici, als joves


Si pens és perquè visc.
AVIU, COMPLINT ANYS, I MOLTS, DIC ALS NOSTRES JOVES. (I)
Per Agustí Serra Soler.
Aui complesc anys. Vuit grapades grosses d’anys, i encara me’n sobren, pos dins la meva motxilla , damunt la meva esquena , amb la que faig camí per la vida.
Quan un arriba als darrers escalons de la l’escalinata, i mira cap enrere i es veu afortunat, no per les quantitats, sinó per les qualitats que el rodegen, dóna gràcies a Déu. És un encant per a mi, en aquest moment, haver passat més de mitja vida dins la Vall sollerica i sentir-m’hi més que satisfet complint-hi anys…
Una cosa anyor i és entrar en una aula replena de jovenets i jovenetes i, amb ells tractar de tot i molt, ensenyant-los jo, ensenyant-me ells. D’edat de 22 anys he estat com a professor entre joves: vaig, ja, començar a Sa Pobla durant els tres mesos de vacances d’estiu, essent seminarista; us ho diu aquesta foto que guard com regal que apuja la meva satisfacció.
I, ja que no ho puc fer, essent jubilat, dins una aula, avui, ho faré des del meu recó quinzenal del nostre setmanari, el “Sóller”; i per això, me dirigiré als nostres joves; em dol que ells no em puguin respondre, però, no puc fer res més.
L’home és un ésser imprevist per naturalesa, que veu com, dins un món sensible, tothom obeeix a unes necessitats cegues, o a uns instints – potser inconscients- que el governen i li obrin camins.
L’home està subjecte a les exigències, coacccions, ordres i passions genètiques. Tot I això, la dignitat de l’home I la seva intel·ligència hi és en ell per superar les dissorts i desgràcies, per adonar-se’n del seus valors i coneixements. L’home no és solament un obrer apte pel maneig de les màquines –productes de l’enginy- sinó enginyós en coneixements de causes per viure millor la vida, dirigida pel raonament que ens diferencia dels animals.
Avui l’home és valorat i, certament, interpretat segons les riqueses que posseeix; els fets econòmics mouen quasi tots els fils de la història universal. És l’economia del món sencer que desplaça, arrossega i assenta com ha d’esser i és un país, si vol fer-se gran. Són els seus diners que ens diuen el poder de comandament d’un govern, d’una institució, d’una família, d’un medi de comunicació, d’un cinema, d’un partit polític, d’un esportiu, i, fins i tot, d’un negoci de vicis i corrupció…
En mig de la crisi de valors que atrevessam, que atravessa el nostre món de llevant fins a ponent, de nord fins a sud, crec que és un deure dels qui volem que les coses facin bé, dels qui proclamen la força de la cultura, dels qui prediquen amb l’exemple el seny d’una moral sana, d’unes lleis justes i positives, d’unes creences fonamentades en la Veritat, esforçar-nos perquè mai no puguem posar a la mateixa altura , o pitjor més baixa, la dignitat humana, ni les bones costums, ni nostra fe, ni nostra llengua. Venim d’una nissaga noble i senzilla, sàvia i digna.
Si per una banda vivim dins una illa, per l’altra gaudim d’una bellesa que atreu tot el món, cosa que ens fa rics, però també ens fa estar alerta a no ser contaminats per cultures estranyes que, si no anam vius, ens poden matar la nostra.
**************************
Si Déu vol i Maria, d’aquí quinze dies seguiré pels meus joves dient-los el que jo voldria fos matèria per conversar amb ells .Però, avui, no vull ser llarg perquè en aquest dia assenyat, que me recorda el meu naixement, vull cantar casa nostra de Sa Pobla.
AQUELL CANOSTRA DE SA POBLA.
Un niu de cantons grisos, un niu de parets blanques,
Un niu fet pels meus pares, sí, sí, amb la seva mà,
Un niu ple de floretes, de sol amb moltes branques
D’uns arbres que volien, volien tots fruitar.
En el corral teníem, gruixudes, dues parres,
Estesos els seus braços d’hivern buits de brancams;
D’estiu plens els teníem, damunt de fortes barres,
De raïms ,fent-nos-hi ombra el verd del seus fullams.
Petita una cisterna, semblava una joguina,
Teníem a mà l’aigua, tan neta com la llum,
El cel ens la omplia, com omple una petxina,
I d’ella tots bevíem, atrets pel seu perfum.


Vermellejaven roses, i amb elles les roselles,
Vora elles les petúnies, hortències I clavells,
de cada espècie un arbre, tapeïts de fruites belles,
picades moltes d’elles d’abelles I d’ ocells.
Aquest fou el canostra, canostra de Sa Pobla,
A on per fer memòria sembrí un romaní.
Mun pare, mu mareta, l’amor que us tenc ja dobla
L’amor que ja us tenia: “Que bé hi estàvem, sí,,, !.”
Sóller, 16 de novembre de 2013.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an