Salta al contingut principal

Qui te doblers vola i qui no en té rodola: desigualtat creixent. Redistribució = 0.

El pa del món basta per tothom i malgrat això la fam empeny a mig món. Però els farts no coneixen els dejuns. La desigualtat creix més a Espanya que a qualsevol país d’Europa i el FMI diu que està “en màxims històrics”. Segons Caritas 3 milions de persones a Espanya viuen amb 307 euros al mes i a Mallorca una de cada 4 es troba en situació de pobresa. Per altra banda, oh misteri!, el Credit Suisse diu que el 2012 va augmentar en 47.000 el número de milionaris d’Espanya (el 2013 ja són 402.000) i mentrestant tenim sis milions d’aturats i el terme mitjà del poder adquisitiu dels treballadors en un any ha davallat un 5%. Al President del Banc d’Espanya el sou interprofessional de 645 Euros li sembla alt, però el sou mitjà del personal del Banc en guanya 6.700 al mes (deu vegades més; el president de Telefónica 266 més; Florentino Pérez 157 vegades més i estira que ve peix). Per més inri, la banca a setembre del 2013 ha guanyat més de 7.000 milions. Idò, que vos pensàveu! Això és un món ben repartit. Hi ha gent que sap aprofitar les caigudes dels altres i fa hora per llego. El cert és que les diferències salarials d’escàndol existeixen perquè els sous baixos possibiliten els alts. Així creix un avenc entre l’extrema pobresa i l’extrema riquesa; creix la desigualtat enviant a filar estopa a l’equitat i l’estat de benestar. Ja se sap, mal d’altres rialles són. I si pegam a ca nostra, deu reals del mateix: “la fortuna acumulada pels nostres hotelers (Fluxà, Escarrer, Barceló, Riu i Matutes) equival al salaris rebuts per ¡tots! els treballadors de Balears en una any” (M. Vallés) i encara que hem tengut un any record de turistes, aquests hotelers han disminuït personal i han pagat sous més baixos. Així ret, eh?. Al Papa, aquest pic la raó li vesa quan diu que “hem de dir no a una economia de l’exclusió i la iniquitat; “aquesta economia mata”; és “la tirania invisible del capitalisme”.
Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...