SABAL

MNS, SEBASTIÀ TALTAVULL, JA ÉS EL NOSTRE BISBE DE MALLORCA. Dia 22 de maig, amb ocasió de donar una conferència a Campanet sobre les meves vivències amb Mn. Llorenç Riber, poeta i lletrat, fill del poble ,amb qui, essent vicari, vaig viure els darrers anys de la seva vida, a on hi estava present Mns. Sebastià Taltavull , en aquell moment Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca, vaig aprofitar un acte tan solemne per demanar-li, amb la poesia subsegüent d'estrofes sàfiques d'origen grec, que se quedàs entre nosaltres, ja Bisbe de Mallorca.   L'hi arribar tant al cor que, ja clausurat l'acte, me digué: "Moltes gràcies, Agustí. M'haveu emocionat tant que les paraules no em sortien". Doncs, el nostre desig, de que se quedàs entre nosaltres ja Bisbe de Mallorca s'ha complit. Segons el meu parer, tenim un Bisbe a Mallorca a semblança del Papa, Francesc, a Roma. A MNS. SEBASTIÀ TALTAVULL, BISBE, DEMANAT-LI SE QUEDI A MALLORCA...

Si pens és perquè visc.     LA TARDOR ÉS TEMPS DE SEMBRAR. SEMBREM, IDÒ...                 Agustí Serra Soler.                                    LA TARDOR     Acaba l'estiu i comença la tardor. I els pagesos en dies ennigulats, en poques hores de sol o en matins plujosos, surten a sembrar.     Jo, com bon pobler, fill de família camparola, ho he vist dels meus pares, marjalers d'avior. També a Sóller i per tot el món la tardor obliga sembrar  llavors de tota classe, somniant  en una bona anyada.     Tota la nostra vida, tant  d'agricultors com de menestrals, n'és una sembrada llarga de quimeres i fantacies, escampant llavors dels nostres "curriculum's vitae" (de les voltes que hem donat en la nostra vida), cercant fe...

Si pens és perquè visc.                  DOLÇA CATALUNYA..., AI, SI TU T'ALLUNYES,                        QUI QUEDARÀ SOL?.                 Dolça Catalunya,                 units, un sol cor!.                 Ai, si tu t'allunyes,                 qui quedarà sol    ? Jo no som polític, jo no som separatista; jo som aquell que fa 46 dies us vaig contar , -omplint 2 planes i mitja, en el número extraordinari del "SÓLLER" per les festes de San Bartomeu-, qui era el Rei En Jaume I, i  quan partí el dia 5 de setembre de 1223, 3 mesos abans de la conquista de Mallorc...

Bona gent: Aquesta gent del PP i aliats no donen respirall i jo no tenc aturall, he de compartir els meus pensaments, que és una manera catàrquica de processar la indignació. Digau el que trobeu i vos ho agrairé. Salut i resistència. Ferides Hi ha ferides que deixen cicatriu i les cicatrius són el record permanent d’un mal sofert. Quasi tots el pobles tenen cicatrius d'històries desagradables. La guerra civil va deixar ferides que encara no han tancat i la memòria del que passà està viva. Catalunya té moltes cicatrius i algunes molt antigues estan ben presents dins la memòria i remouen indignacions perquè feriren la seva dignitat. Felip V, 11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta, amb la derrota, la pèrdua dels furs, la centralització i la imposició del castellà, encara supuren dins l’imaginari català. Si botam al 1934 l’aniquilació de la curta República Catalana proclamada per Companys i el seu posterior ominós judici i l’assassinat són petjades g...

MAI NO HE ENTÉS QUE PUGUI HAVER-HI JUTGES MOLT BONS, BONS I DOLENTS. Agustín Serra Soler. No he comprès mai -ho dic amb tota sinceritat- que se pugui dir : -"No, hi presidirà un jutge molt bo, i dels seus..., no els condemnarà..." El mateix puc dic dels missèrs: -"Han agafat un advocat molt bo, aquests "ricatxos" ho aconseguiran...; - "bé, el missér que han contret és bo..., ja ho verem que faran..."; -"què va! el missér, és un missér d'ofici,,,, no farà res." Això és possible, si "la justícia és igual per a tots"?. És just que a un lladre, mig mort de fam, pobre d'encarnadura, el duguin a la presó perquè ha robat una gallina, i, a un, a tants i a tants, -que roben a milions d'euros de les arques públiques i de les caixes a on se guarden els doblers guanyats per els jornalers, estalviats per les famílies que no poden arribar a final de mes-, els vèiem amb luxusos "yates...

Si pens és perquè visc. FORNALUTX, "UN DELS POBLES MÉS BELLS D'ESPANYA" SE VESTEIX DE FESTA. Agustí Serra Soler. Jo estim Fornalutx no perquè sigui un dels pobles més bells d'Espanya. Jo estim Fornalutx perquè m'endinsat carrer per carrer, casa per casa, família per família i he compartir alegries i penes, des dels padrins, pares i fills en jovintut i infantesa, testimoniant els seus matrimonis i batetjant els nous nats. Malalts he estat al seu calçal de llit i difunts, jo present, en el cementeri, hi he estat per dir-los l "A DÉU" etern i desitjar-los la pau merescuda. Tot jo en cada família i cada família vora meu. A Fornalutx hi he viscut els meus anys de maduresa amb respontabilitat d'entrega total, amb somnis que, per causes no fidels al poble i, sí, contra el poble, no he vist acomplits i em retronen, encara, dins el meu cor. Somnis, que Forna...

EL QUE VAIG DIR SOBRE "EL BOU DE LES FESTES DE FORNALUTX" L'ANY 1998. Agustí Serra Soler. Esimats fornalutxecs: "Si pens és perquè visc" i, si fa 50 anys, que, any darrera any, us felicit per les festes patronals damunt el nostre setmanari el "SÓLLER" és perquè les visc, sinò en presència, sí, amb records memorables dels meus servicis a Fornalutx, amb gran activitat personal costat per costat amb el poble. Avui, quan veig que el poble se seu a la Rotlana, en totes les seves prontituts i activitats festives, i, a l'ombra de la claror de la lluna i a la fresca de la seua amplitut hi celebra sopas, balls, teatres, concerts, m'alegra el cor i se m'ompl d'orgull, veien en la Rotlana complida la promesa que, el segon dia (3, oct. 1966)de la meva entrada com Rector de Fornalutx, prometí als nins de l'escola del mestre, D. LLoreç Guasp, que els faria d'aquell tros de muntanya, tot ple de gorgs empe...

EL REI EN JAUME PREPARANT LA CONQUISTA DE MALLORCA, DECEMBRE DE L'ANY 1228 Agustí Serra Soler. El desembre de 1228, les Corts celebrades a Barcelona havien acordat l'empresa de Mallorca. Els preparatius estaven fets i en els Ports de Salou, Tarragona, i Cambrils, les naus esperaven el senyal de partida. Hi havia dispostes pel viatge vint-i-cinc naus grosses, divuit embarcacions, dotze vaixells i entre galeres i receptacles cent. És a dir, cent cinquanta vaixells principals, a part de les barques menudes. (Tret de la "Crònica de Jaume I). "Jaume I aplegà uns 20.000 homes i el gran estol que partí cap a Mallorca portava 16.000 guerrers. Aquestes xifres són força aproximades". (Crònica) Diu la Història Nacional de Catalunya, volum IV: "Lo primer dia de maig fo el Rey en lo port de Salou e tots los nobles ab eyl, e estech aquí entró al comensament de setembre per esperar les naus e'ìs lenys que encara no eran vengudas...